Teniu
un somni? Nosaltres, els Altercat, a part dels que diem a la cançó que dóna
títol a la nostra maqueta Desig d’un
somni, en tenim d’altres més concrets. Com a grup, somiem arribar a tothom
amb la nostra música i lletres, que la nostra feina es doni a conèixer arreu…
En definitiva, que la nostra música us agradi tant, o gairebé tant com a
nosaltres. Però tot això ha de seguir un camí, que tot just acabem de començar.
Tenim la nostra primera maqueta gravada, a la venta, i que podeu escoltar a la
nostra web (www.altercat.cat)… sí, per què no? Anem a explicar-vos alguns
detalls de l’experiència que suposa tot aquest treball.
Tot
va començar quan un dia, després d’un concert a la terrassa del bar de la Casa
Baumann, al bar Barinbau (preciós, per cert), se’ns va apropar el Raúl
Caballero i ens va proposar si ens agradaria gravar amb ell. Vam estar parlant
i, finalment, va decidir venir a escoltar-nos a alguns assajos. Tot el procés
d’entremig us l’estalviem, oi? La culminació va ser la gravació de la maqueta
el dia 3 de desembre del 2011. Vam anar a un estudi situat en un paratge
tranquil, entremig dels camps dels afores de Manresa anomenat KayStudios, on vam conèixer en Nyanyo,
el que seria el nostre tècnic de so juntament amb en Raúl.
Vam
passar un dia d’allò més divertit. El més difícil va ser muntar-ho tot,
instal·lar-se cadascú a la seva cambreta insonoritzada (sí sí, aquelles cambres
que surten a la tele amb un vidre enorme i que a través d’un micro parles amb
el senyor que està a la sala de control). Al migdia, que va ser la nostra única
hora de descans, estàvem tots rebentats. Però en acabar de dinar i desconnectar
una miqueta (com podeu veure al Making
off de la maqueta penjat al Youtube), vam seguir amb la feina amb moltes
ganes. Vam començar a gravar... potser vam repetir cada cançó unes... deu?
dotze vegades? Tots els instruments! Tot i que no vam gravar les veus! (les
veus les vam deixar pel 7 de gener en un petit estudi de Terrassa). En resum,
un dia en que ens ho vam passar com mai, una experiència inoblidable... I sabeu
el que ens és més satisfactori? Que el dia de la presentació de la nostra
maqueta a la sala Crossroads de Terrassa, s’ompli de gom a gom un dijous a la
nit. Que vinguin nois i noies (o senyors i senyores!) a dir-nos: “Si us plau,
que podeu vendre’m una altra maqueta?” I molt més... Això és tot el que volem
com a recompensa i el que ens dóna forces per seguir endavant!
Parlant
de seguir endavant. Sabeu quina és l’última d’Altercat? Com potser ja sabeu,
hem guanyat una beca del BaumannLab per gravar el primer videoclip d’Altercat
del nostre single: Desig d’un somni!
N’hem
fet una de ben grossa! Nois i noies, senyors i senyores, hem recorregut bona
part de Catalunya per tal d’obtenir les millors imatges que donaran suport
visual a les idees de llibertat, canvi, espontaneïtat... que volem expressar
amb la lletra de la nostra cançó.
Ara
cap el Llac de Banyoles, ara cap a Besalú... on és el cotxe del bateria? Ah! És
aquí, seguim! ara cap a la fageda d’en Jordà, ara cap els cingles de
Tavertet... on és el cotxe del baixista? Esperem una mica nois! Ah! Ja és
aquí... Endavant! En definitiva, un dia molt intens que va començar a dos
quarts de set del matí i que va acabar al voltant de la mitjanit. Va valer la
pena, i molt.
Cal
dir, que totes aquestes mogudes: el videoclip, la maqueta, els concerts... Són
entremig d’exàmens i treballs d’Universitat, de Batxillerat o de 4t d’ESO.
Entre d’altres activitats: alguns de nosaltres són monitors a un esplai, hi ha
un professor de tennis, d’altres tenen partits de bàsquet, un altre de futbol i
actua a obres de teatre, uns altres combinant-ho amb els estudis al
conservatori de música... i els ASSAJOS! En definitiva, no ens avorrim pas!
“Obriu
els ulls i desperteu...” Desperteu per fer realitat el que heu somiat.
Nosaltres ja hem començat a fer-ho.
 |
| Foto durant la gravació del videoclip a Tavertet |
La vida és una suma d'experiències... i la vostra, la d'Altercat, amb la joventut que teniu, és de les grosses... cal, però, que de vegada en quan us atureu i mireu al vostra voltant i mireu si us aneu acostant o allunyant del vostre ideal de vida, de la vida que voleu viure... balancejant les aficions, les responsabilitats... crec que és el més difícil que us toca viure ara... personalment el que més em fa felicitar-vos és el bon rotllo que es respira entre vosaltres... és clau i no és fàcil!... Felicitats!!
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules Joel.
EliminaAltercat